Dylan thomas, una de les grans veus de la poesia en llengua anglesa, evoca com eren els dies de nadal en un poblet de la costa de gal·les, tal com els va viure de petit: coberts de neu, poblats de gats i de carters amb el nas vermell com una cirera, amb lolor de rostit que sortia de totes les cuines, i cigarretes de xocolata i bufandes de ratlles que després es donaven fins als peus, i també amb tietes que cantaven davant la xemeneia, i botes daigua acabades destrenar que grinyolaven sobre el gel i deixaven unes petjades que eren com dhipopótam... (sí, dhipopótam!), i a mitja tarda el te amb el pastís de gelat, i un rajolinet de rom, perqué un dia és un dia. i la casa, que semblava més petita i shi estava molt calentó...
